Tosca ens mostra les millors característiques de la composició pucciniana i la seva capacitat per saber aportar a cada moment allò necessari. De fet, podem considerar-la una referència única en el lluïment vocal i escènic dels cantants, així com una de les òperes més representatives del repertori verista italià (estil realista-naturalista) de la segona meitat del segle XIX i principis del **, per la seva intensitat dramàtica, amb escenes genialment impactants com el “Te Deum” del Cor mixt, i per albergar algunes de les àries més belles i emocionants del repertori, com el “Vissi d’arte” de la protagonista femenina Floria Tosca, del segon acte, o “E lucevan le stelle” del protagonista masculí Mario Cavaradossi, al tercer i darrer acte de l’obra.
